Equip

L’equip de treballadors de Forja Montseny, ens mirem la feina com si fos per a nosaltres, l’imaginem, comentem els pros i contres i comencem a treballar-la com si fos quelcom que no ha de marxar, per això, tant en els acabats com l’ànima de la mateixa, s’hi respira un sentiment d’ofici.

  • Marc Herrrero: Cinc generacions treballant el ferro

    • El meu rebesavi, en Joan Codina Bramona, va començar a treballar el ferro a la segona meitat del segle XIX a Cardedeu. Allà va col·laborar amb un dels màxims representants del modernisme català, l’arquitecte M. Joaquim Raspall, com per exemple en el cementiri de Cardedeu (1918-1921). El seu fill, Joan Codina Gesa, va marxar a treballar a un taller de Barcelona. Un dia, l’oficial li manà, com a exercici, fer una rosa forjada sense passar-se d’un nombre concret de cops. Ell, en un rampell de fanfarroneria juvenil, li respongué que la faria en la meitat. El propietari del taller, en sentir la conversa entre l’oficial i l’aprenent, manà que ho demostrés. I ho va fer. L’aprenent es convertí en oficial i el mestre li encarregà la direcció d’unes grans portes forjades per l’Orfeó Català. Passats uns anys tornà al taller familiar.
    • El seu gendre, el valencià Higini Herrero Serrano, va continuar la nissaga familiar a Cardedeu, així com el seu fill, Higini Herrero i Codina, que es plantà pel seu compte al poble de Sant Pere de Vilamajor.
    • En Marc Herrero i Baró és la cinquena generació d’aquesta família d’artesans del ferro.
    • Va aprendre l’ofici de forjador en el taller familiar, on començà la seva relació amb el foc i el ferro, que va voler millorar en el taller d’en Miquel Xirau, a Vilanova del Vallès, on va passar-hi cinc anys fent forja i escultures diverses.
    • Allà va conèixer a en Joan Puigpey on després de la jubilació d’en Xirau, van obrir un nou camí en el món de la forja, al que van anomenar: Forja Montseny.
    Tornar